L’església de Sant Jaume de Frontanyà es va edificar entorn del 1070 com a seu d’una petita comunitat de canonges agustíns, regida per un prior i ben documentada des de mitjan segle XII. El seu prior tenia, els segles XIII i XIV, el títol de degà del Berguedà. La comunitat, en decadència a partir de mitjan segle XIV, fou secularitzada el 1592 i el lloc restà com a parròquia rural.
L’edifici de l’església és un excel·lent exemplar arquitectònic del romànic català del segle XI. Cal destacar-ne la unitat del pla, la simplicitat de la construcció i una precisió funcional, la puresa de línies i volums, l’esveltesa de proporcions i una austera decoració, que li donen una gran personalitat. Possiblement es tracta de l’edifici amb la més bella de les capçaleres del primer art romànic català.