L’església des de fora

Una de les parts més boniques de l’edifici és la capçalera exterior, oberta a llevant. Els tres absis tenen la part superior dels murs decorada amb arcuacions cegues, que a l’absis central són dividides en grups de cinc per bandes llombardes.

Els murs són llisos, interromputs només per l’obertura de les finestres, que va decreixent i esdevé una senzilla espitllera.

El cimbori és dels més complexos i elegants, té dotze cares amb coberta de forma piramidal, decorat en la part superior de les parets amb una galeria de finestres cegues, en total trenta-sis, cobertes amb arc de mig punt adovellat, les quals alleugereixen el pes dels murs sota teulada.

El pany del tambor que recau sobre l’absis és decorat amb tres arcuacions, amb la major, més elevada, que emmarca una finestra. Els panys del mur que formen la base del cimbori també són decorats cadascun amb una sèrie de cinc arcuacions cegues entre lesenes. Els murs laterals de la nau i dels braços del transsepte són molt austers i deixen veure l’aparell fet amb blocs de pedra quadrats, tallats a cops de martell i disposats a trencajunt.