Feien costat a l’església un petit claustre i la casa dels canonges. Ara només en resten les traces del lloc on el claustre s’ajuntava amb l’església, unes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i restes de columnes i senzills capitells, els quals indiquen que l’obra fou acomplerta ja avançat el segle XII i sense cap pretensió.

No és solament el monumental conjunt arquitectònic de l’edifici el que ha donat sempre una gran anomenada a Sant Jaume de Frontanyà. Dintre hi existiren preuades joies artístiques, entre les quals destacarem les magnifiques pintures que el decoraven. Es tracta de un frontal, part del qual es pot admirar en el Museu Arqueològic Diocesà de Solsona, representa escenes de la vida de Sant Jaume; el fragment que es conserva té 2,08m. de llarg per 0,53 d’alt i 4 cm. de gruix. El frontal és de finals del segle XIII o principi del XIV, i és una de les primeres obres en que s’emprà el fons metàl·lic, de plata o d’or, per a fer ressaltar les imatges pintades.