Els oficis

L’ocupació majoritària dels habitants de Sant Jaume era la pagesia i la cria de bestiar, però també hi havia alguns que es dedicaven a les arts manuals com els teixidors, els ferrers, etc. La molineria tenia la seva importància als voltants de Sant Jaume, per això encara ara alguns molins són recordats, com el de Cosp, el de Tubau, el de Terradelles, el del Quirze, el de Picanyes. Conseqüentment, no hi faltaven paletes, fusters, comerciants o marxants.

Crisi a la comunitat de canonges

L’any 1395, amb motiu de la mort d’Arnald Fresc s’acabaren pròpiament els priors residencials de Frontanyà i comença la llista de priors comendataris , els quals s’anaren apropiant de les rendes que encara tenia el monestir. Comença aleshores la crisi de la comunitat, reduint-se de cinc o sis canonges a un parell, que abandonaren el rés comunitari i es dedicaren al servei parroquial de la comarca. A més, les pestes del segle XIV i la lluita de classes, que propicia el bandidatge, minven considerablement la població.

L’any 1592 el papa Climent VIII extingí els monestirs de canonges de sant Agustí existents a Catalunya. Aquesta supressió de la canònica de Frontanyà comportà la posterior dispersió i pèrdua del seu arxiu, la qual cosa explica que hi hagin tan poques dades d’aquesta església. Amb tot, sembla que encara l’any 1672 eren guardats força documents als armaris de la sagristia. L’any 1593, en ser creat el bisbat de Solsona, el monestir de Sant Jaume de Frontanyà passà a la seva possessió.

Davallada de població

Una nova pesta, la de l’any 1589, causa una gran mortaldat que torna a minvar la població. En aquesta època, a través de les lluites, s’ha anat accentuant les diferències i aparèixen els cèlebres bàndols de ganduls i cadells de confuses pretensions i actituds, amb esperit bel·licós, que enfronten als homes de la zona però queden absorbits per la guerra de Secessió.