Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà

Salutació | El Poble | Turisme i Lleure | Ajuntament | Actualitat

Història: Els últims temps

Inici > El Poble > Història > Els últims temps >

El Poble

Accés directe

Amb el suport de:

La vida quotidiana a Sant Jaume a principis del segle XX

L’emigració

A últims del segle XVII hi ha un augment de la població, que es va superant gradualment, es necessiten noves terres de conreu per mantenir les famílies. Al segle XVIII, segons es pot deduir dels documents parroquials, la població ratlla els 300 habitants. Però després d’aquests anys comença progressivament l’emigració. La gent de la muntanya baixa a les planes i nuclis urbans, que s’incorporen ràpidament a terres menys ingrates; així, cada dia que passa les cases importants de Sant Jaume es van trobant més soles en la seva voluntat de romandre. La plaga de la llagosta de l’any 1779 col·labora eficaçment a l’èxode començat.

El segle XIX

Durant els primers anys del segle XIX, Sant Jaume viu estacionari i tranquil, sense que la Guerra de la Independència li reporti cap efecte ni conseqüència, si no és a través de les posteriors influències de les lluites carlistes.

A principis del segle XX comencen a arribar algunes ràfegues d’aire dels nous corrents polítics, que poc a poc es va filtrant calladament, fins que l’any 1936, barrejades amb altres interessos acumulats i aprofitant les oportunitats, surten a la llum pública i els frontanyencs segueixen les vicissituds de la guerra civil.

Frontanyà de Roca

Durant el període de la Segona República espanyola, i més concretament durant part de la guerra civil(1936-1937), els municipis de Catalunya procediren a canviar o modificar el nom per tal d’eliminar-ne tota referència a sants, santes i marededéus. Així, Sant Jaume de Frontanyà passa a anomenar-se “Frontanyà de Roca” pel fet que el poble està situat damunt una gran llosa de pedra o roca, fins al punt que les cases no necessiten fonaments.

Després d’uns anys d’acabada la Guerra Civil, es produeix a Sant Jaume una forta emigració, principalment cap al Ripollès. La situació aïllada del poble, la falta de comunicacions, el lamentable abandonament rural, la manca de serveis, entre d’altres, el porten a l’extinció progressiva.

Aïllament i noves comunicacions

Aquest poble, que un dia gaudí de vida plena, s’ha anat esllanguint al llarg del temps fins arribar a tant sols 36 habitants l’any 1965. En aquesta època, la Diputació de Barcelona va enderrocar la rectoria adossada a la part meridional de l’església, al lloc on anteriorment hi havia el claustre i que s’havia aterrat al segle XVII. La finalitat era que la façana lateral del temple quedés a la vista i restablí la independència arquitectònica de l’església romànica.

Sant Jaume de Frontanyà moria per falta de una bona comunicació, per això l’any 1978 la pista forestal que l’unia amb Borredà va ser asfaltada i acondicionada com a carretera. En l’actualitat trobareu que la pista que uneix el poble amb La Pobla de Lillet també està asfaltada en la seva totalitat, encara que gens recomanable quan hi ha neu.