Orígens del nom

Dels efectes de la romanització a Catalunya, ja que es tracta de set segles que deixaren una influència remarcable, Sant Jaume de Frontanyà n’és una mostra, el nom del poble n’és un bon exemple. El vocable “Frontenyà” té un ressò de patronímic llatí sense dubte. Els orígens de aquest nom els hem trobat en alguns escrits de l’època de la romanització, que l’esmenten com a cognom de baró: “Frontinianus”, nom habitual en aquestes contrades. Era habitual a l’època que els noms personals es convertissin, per la propietat o la possessió de les terres, en noms toponímics.

En antics manuscrits fent referència a Sant Jaume de Frontanyà, s’escrivia indistintament Frontinianus, Frontanianus i Frontenianus, ja que es canvia fonèticament la “i” primera en “a” o en “e” en els dos últims vocables. Així, en la llengua catalana antiga apareixen les tres grafies respectives: Frontinyà, Frontanyà i Frontenyà. Però, segons Mn. Francesc Martínez, en el seu llibre “Sant Jaume de Frontenyà, mil anys d’història i geografia”, la forma més genuïna és Frontinianus que ve del cognom viril Frontinus, (paraula originada de Frontonis).