Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, es troba a 1.080 metres d’altitud sobre el nivell del mar, a l’empara del Puig de Les Forques, més conegut com el Pla del Cingle. Presideix la conca de recepció de la riera dels Masos, afluent de l’alta capçalera de la Riera del Merlès, que es forma a la vessant sud dels Rasos de Tubau. Al sud-oest del terme els torrents dels Oms, de Piranyes i de Puig Miró es reuneixen per a formar el Margançol. L’indret més alt és el Pedró de Tubau, a 1.542 metres.
El terme té una superfície de 21,15 quilòmetres quadrats, pertany administrativament al partit judicial de Berga, província de Barcelona. Limita a l’est amb el terme de Viladonja, pel sud i per l’oest el volta Palmerola i pel nord Gombrèn, tots de la província de Girona. Només pel nord-oest termeneja amb el municipi barceloní de La Pobla de Lillet.
Geològicament es tracta d’un tros de les Serres Interiors del Pirineus, on els relleus han sofert els plegaments alpins, aturats com onades que han anat a esberlar-se contra la ferma socolada de la Zona Axial pirinenca. Els terrenys que hi predominen pertanyen al Cretaci superior i a l’Eocè; la major part del terme de Sant Jaume de Frontanyà està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleògen.
El clima no és massa rigorós tipus submediterrani, amb temperatures mitjanes als voltants dels 12º, pluges abundants, sobretot les estivals, però irregulars i alguna nevada a l’hivern.
La vegetació és exuberant, hi ha prop de 700 ha. de pinedes de pi rajolet i algunes clapes de pi negre a les obagues. També hi ha roures i faigs, unes 100 ha. de llenyes i brolles i uns pocs arbres de ribera.
És de remarcar que al nord-oest de Sant Jaume de Frontanyà es troba la famosa “ Flor de neu” (Edelweis, en alemany), considerada com un dels emblemes de l’alpinisme i que és una espècie protegida.
També hi trobem una gran varietat de bolets durant tot l’any, sobretot a la tardor.
La fauna és variada: senglars, cérvols, guineus, teixons, gats mesquers, llebres i conills.
Al voltant del nucli s’estenen terres de secà on es conreen cereals, civada, blat de moro i pastures pel bestiar. Els terrenys de regadiu són escassos, es planten verdures i hortalisses per a consum propi en petits horts.
El bestiar que més abunda és el vacu. També hi ha cavalls i eugues.